Josep M. Comelles: una vida transitant per una antropologia en transformació / Montserrat Clua i Fainé (Dir); Sharon Leones, Laia Mas, Marta Rallo, [et al.]



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 24, núm. 2 (2019) , p. 211-251: il.
Resums en català i anglès.

El febrer de 2019 el Projecte Entrevistes va poder conversar llargament amb Josep Maria Comelles, un dels antropòlegs pioners en l'antropologia mèdica a Espanya i referent internacional pels seus estudis sobre les institucions psiquiàtriques. En l'entrevista Comelles ens descriu la seva infància i adolescència, per entendre el camí que el va portar de la medicina a l'antropologia. Però també ofereix la seva mirada antropològica a temes com l'homeopatia, el tractament de la salut mental o la situació de l'antropologia espanyola en el context global. Tot un recorregut per la vida i pensament d'un autor que expressa allò que pensa sempre amb llibertat.

Jesús Contreras o els inicis autodidactes de l'antropologia catalana / Griselda Ballester, Elisabet Marcos, Andrea Milán, Isabel Lopez, [et al.]; directora: Montserrat Clua i Fainé



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 23, núm. 1 (2018) , p. 84-117

De África a Barcelona : la trayectoria profesional de Danielle Provansal / autores: Valdevieso, M., Soldevila, C., Rams, N., Pujol, M; directora: Montserrat Clua i Fainé



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 21, núm. 2 (2016) , p. 137-157
Resums en castellà i anglès.

L'Etnografia com a camí : entrevista a Joan Frigolé / Montserrat Clua Fainé
Clua i Fainé, Montserrat


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 20, núm. 2 (2015) , p. 321-352
Resum en català.

El 28 de març de 2014 es celebrà a la Universitat de Barcelona un acte d'homenatge al Catedràtic Joan Frigolé en motiu de la seva jubilació. Un mes abans el Projecte Entrevistes tenia el privilegi d'entrevistar-lo. En la conversa el Dr. Frigolé ens va explicar com va arribar a l'antropologia a través de Claudi Esteva, els seus inicis assemblearis a la universitat franquista i la fundació de l'ICA. En el seu relat es mostra la importància que van tenir les experiències etnogràfiques en la delimitació dels temes que ha estudiat, mostrant el fil conductor que va des del treball de camp a Calasparra (Múrcia), fins a les trementinaires i el procés de patrimonialització a l'Alt Pirineu, passant per la institució de "llevarse a la novia", la relació entre antropologia i literatura aplicada al teatre de Lorca o l'antropologia del genocidi.

L'Àfrica com a experiència. Entrevista a Lluís Mallart / Nisa, Maria; Romogosa, Marta; Rué, Alèxia ;directora: Montserrat Clua Fainé



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 17, núm. 2 (2012) , p. 27p. : il.
Resum en català.

Reprenem el Projecte Entrevistes publicant l'entrevista realitzada al gran etnògraf africanista català Lluís Mallart, especialista en els evuzok del Camerun. El professor Mallart i la seva esposa Neus ens van acollir amb hospitalitat africana a casa seva, van explicar-nos les experiències del jove capellà que va anar de Catalunya a l'Àfrica i com allà va descobrir el colonialisme religiós blanc i es va forjar la seva vocació antropològica. En el seu recorregut Mallart descriu la seva experiència amb l'etnologia francesa i els seus intents d'integrar-se a l'acadèmia catalana a través de la URiV. Mostrant-nos els seus diaris de camp i altres materials vinculats amb la seva extensa experiència etnogràfica, Mallart ens transmeté la seva experiència vital africana que li va permetre conèixer com ningú el món ritual i conceptual sobre salut, cos i malaltia entre els evuzok.

Entrevista a Claudi Esteva Fabregat, antropòleg / Joana Brufau, Maria Permanyer, Xavi Zulet ; Montserrat Clua i Fainè (Dir.)



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra, núm. 14 (2011) , p. 1-31 : il.
Resum en català.

El Projecte Entrevistes presenta per fi la que hauria hagut de ser la primera entrevista de la sèrie: la realitzada a Claudi Esteva Fabregat, l'iniciador de l'antropologia sociocultural a Espanya. Al llarg de la conversa el professor Esteva fa un repàs a tota la seva trajectòria, des de la seva joventut (marcada per la guerra civil) fins a l'antropologia d'avui, anomenant antics mestres, referències clàssiques de l'antropologia i deixebles que van continuar el seu camí. L'entrevista dóna les claus que expliquen perquè l'antropologia espanyola és com és i mostra els constants intercanvis humans i intel·lectuals que hi ha hagut (i que Esteva encara manté) entre Barcelona i Mèxic. Alhora, l'entrevista és un un emocionant relat de la dura experiència dels intel·lectuals catalans exiliats a Mèxic, el pas d'Esteva per l'ENAH i les dificultats del retorn a l'Espanya franquista al 1956. L'entrevista acaba amb les seves reflexions sobre com és i com creu ell que ha de ser la disciplina.

"¿Y si las cosas fueran de otra manera?" : La mirada compromesa de Dolores Juliano / Bruna Álvarez, Elisenda Barrera, Aina Bernal, Bárbara Eisele ; Montserrat Clua i Fainè (Dir.)



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra, núm. 12 (2010) , 29 p. : il.
Resums en Català i anglès. Preguntes en català, respostes en castellà.

En aquesta ocasió el Projecte Entrevistes ha tingut el privilegi de parlar amb la Dolores Juliano, tot una referència en l'antropologia espanyola. Al llarg de la conversa que vam tenir amb ella la professora Juliano ens va parlar de la seva trajectòria personal, de com va anar a parar a Catalunya i a la Universitat de Barcelona, alhora que ens explicava com era l'antropologia a Espanya als anys 70 per a algú que venia de la dictadura a Argentina. Però també va tenir temps per donar-nos la seva visió actual de la qüestió de gènere a través de les seves recerques més recents sobre les treballadores sexuals. Tota una classe magistral sobre la vinculació necessària entre teoria i pràctica, dedicació acadèmica i compromís social amb els/les més desafavorits/des, en una inoblidable conversa.

"Jo treballo els meus fantasmes" : entrevista a Joan Prat / Gabriel Bosch, Sarah Hoeksma, Laura Pastor; Montserrat Clua i Fainé (dir.)



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra, núm. 11 (2009) , 25 p.
Resums en català i castellà.

En aquesta ocasió el Projecte Entrevistes2 ha sortit més enllà de les parets de la UAB per arribar-se fins a Tarragona, on ha entrevistat el catedràtic recent jubilat de la Universitat Rovira i Virgili, el Dr. Joan Prat. A través de l'agradable conversa que vam mantenir amb ell, el professor Prat ens explicà els seus inicis en l'antropologia, els temes que han marcat la seva trajectòria intel·lectual i la seva visió general de la disciplina. Però paral·lelament, al llarg de la seva biografia apareix també el relat de com foren els inicis de l'antropologia a Catalunya. I més específicament, com es generà i desenvolupà l'actual nucli de potent creació intel·lectual i de recerca antropològica que existeix a la URV.

Teresa San Román, antropóloga / Josué Molina Neira, Joana Ricart, Elizabet Rodríguez, Montserrat Clua



En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra, núm. 7 (2007) , 29 p.

Després de publicar l'entrevista a Ramón Valdés (v. Perifèria 5), continua la col·laboració de la revista amb el Projecte Entrevistes2. Aquesta vegada els alumnes han entrevistat a la Catedràtica de la UAB, Teresa San Román Espinosa. L'entrevista va tenir lloc el passat 25 de juny de 2007 al seu despatx del departament, en un ambient molt proper i distès, resultant-ne un extens però amè repàs pel recorregut vital i intel·lectual d'una figura que ha esdevingut una referència imprescindible dins l'antropologia social espanyola, reconeguda i admirada pel seu treball de recerca sobre els gitanos i pel seu compromís personal i professional amb una antropologia aplicada i implicada.

La Barceloneta : los múltiples rostros del patrimonio cultural / Adriana Hilda Arista Zerga ; [dirigida per: Montserrat Clua i Fainé
Arista Zerga, Adriana Hilda


Dirigida per: Clua i Fainé, Montserrat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria, 2012
315 f. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Aquesta recerca pren com a punt de partida i a la vegada com a focus d'anàlisi, el concepte de patrimoni cultural, un concepte complex, amb moltes arestes i perspectives d'anàlisi, ja que conjuga un terme jurídic-legal aplicat en termes de polítiques públiques tant a nivell local com a estatal o global (tenint com a referència final les declaracions i decrets de la UNESCO sobre el tema) amb l'anàlisi sociocultural de com es construeix políticament/socialment la idea de patrimoni, com i qui ho gestiona i que repercussions té això tant en el propi patrimoni posat en valor, recuperat o reivindicat, com i, sobretot, en les comunitats i actors implicats en aquest procés. La present recerca està dividida en dues parts. En la primera s'elabora tant la metodologia com el marc teòric amb el qual s'ha treballat, tant des del dret com l'antropologia. En la segona part es desenvolupa el treball etnogràfic focalitzat al barri de la Barceloneta i els processos de recuperació del patrimoni cultural tant material com a immaterial.

La Barceloneta : los múltiples rostros del patrimonio cultural [Fitxer informàtic] / Adriana Hilda Arista Zerga ; [dirigida per: Montserrat Clua i Fainé
Arista Zerga, Adriana Hilda


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
Dirigida per: Clua i Fainé, Montserrat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria, 2012
1 recurs electrònic
Bibliografia.

Aquesta recerca pren com a punt de partida i a la vegada com a focus d'anàlisi, el concepte de patrimoni cultural, un concepte complex, amb moltes arestes i perspectives d'anàlisi, ja que conjuga un terme jurídic-legal aplicat en termes de polítiques públiques tant a nivell local com a estatal o global (tenint com a referència final les declaracions i decrets de la UNESCO sobre el tema) amb l'anàlisi sociocultural de com es construeix políticament/socialment la idea de patrimoni, com i qui ho gestiona i que repercussions té això tant en el propi patrimoni posat en valor, recuperat o reivindicat, com i, sobretot, en les comunitats i actors implicats en aquest procés. La present recerca està dividida en dues parts. En la primera s'elabora tant la metodologia com el marc teòric amb el qual s'ha treballat, tant des del dret com l'antropologia. En la segona part es desenvolupa el treball etnogràfic focalitzat al barri de la Barceloneta i els processos de recuperació del patrimoni cultural tant material com a immaterial.